Sembla un diumenge radiant a la cartoixa...


Obra:Mon oncle (p. 261)
Municipi:Tiana
Comarca:Maresme

testing image

Sembla un diumenge radiant a la cartoixa, però els núvols esperen pacients. El Canut camina pel claustre. Un hàbit el precedeix com una llum encegadora. Tot ho veu blanc. El porter l'ha rebut amb un somriure. De bon matí. L'informa que son oncle ja no és al llit. El pare procurador ha aparegut, sempre rialler. Ara l'acondueix a la nova cel·la, més assolellada, on reposa el malalt des de fa dos dies. La cartoixa de Montalegre és un monestir petit. Només dos claustres simètrics envoltats de cel·les. Però el nebot prefereix recordar la imatge que se'n va forjar de nen i mai no es fixa en el camí que el fa menar el seu guia de torn. Senzillament segueix la blancor del seu hàbit. Aquesta vegada la caminada li sembla més llarga que de costum. Sonen les campanes. El procurador branda la barra de ferro que obre les portes de totes les cel·les, el fa entrar al passadís que separa la porta del cancell de la interior i s'acomiada fins a la tarda.