I la descripció continua...


Obra:Visió de l'Ebre català (p. 285-286)
Municipi:Xerta
Comarca:Baix Ebre

testing image

I la descripció continua —ja que són tres capítols que Don Pere [Coromines], en la seva gran novel·la, consagra a l'Ebre— i va mostrant, embriagat dels bells topònims des que el riu s'eixampla a Benifallet, on comença el terme de Tortosa, les planes d'Aldovesta, la muntanya on hi ha la cova del Gall, i més avall la Roca del Lladre i el barranc que baixa de Paüls, «on obren primer la boca que els ulls», fins que passant entre les muntanyes de Barbarreig, la Roca Roja, el barranc de la Caldera i el coll de Som, el riu arriba a l'assut de Xerta on l'aigua tomba, en tota l'amplada del riu, d'una alçaria de quatre o cinc metres, amb estrèpit de cataracta i alçant serrells d'espuma que el sol sovint irisa. Sota aquest salt, el riu té una fondària de 14 metres. És d'aquest barratge que surten els canals que porten l'aigua als vergers de Xerta, Aldover, Tortosa i més avall. El canal de la Dreta (acabat a mitjan segle passat) es connecta amb el d'Amposta i arriba als Alfacs després de recórrer 26 quilòmetres. El de l'Esquerra, més modern, té una llargària semblant. Entre els dos canals poden irrigar-se les 25.000 hectàrees del Delta. Però encara no som al Delta, sinó a Xerta, que és un poble pla com la mà i un temps famós per la qualitat dels seus torrons de mel i avellana. A la façana de l'església té un gràfic indicador de les grans riuades, les riuades que abans de la construcció de les preses de Mequinensa i Riba-roja constituïen el flagell dels pobles riberencs. La més gran de les revingudes, enregistrada de tres o quatre segles ençà, va tenir lloc el 9 d'octubre de 1787. El riu va sobrepujar de deu metres el seu nivell normal, de manera que en algunes poblacions, l'aigua va cobrir les teulades. Moltes cases van caure i el nombre de víctimes es comptà per centenars. Un esdeveniment encara més devastador que la catastròfica riuada, en l'aspecte econòmic, s'escaigué un segle i mig abans, el 1610, amb l'expulsió dels moriscos. Ascó, Benissanet, Miravet i altres pobles van quedar sense una ànima, o, almenys, sense ningú per a treballar la terra. Va ser una ruïna total. El repoblament i la cessió de les terres (per a la qual fou autoritzat l'escrivà de Benissanet Gil de Frederich, avantpassat del famós dominicà tortosí Francesc Gil de Frederich i Sants, el Màrtir del Tonquín beatificat per Pius X), va ser cosa de molts anys i plena de dificultats.

Les comportes de l'assut de Xerta van permetre, des d'uns temps que gairebé es podrien qualificar d'immemorials, que les barques i els llaguts salvessin fàcilment la diferencia de nivell de les aigües produïda pel barratge. Durant la darrera guerra civil, les comportes es van fer malbé i no han estat reparades. I ara, si una embarcació ha de passar d'un nivell a l'altre (com en el cas dels iols que van prendre part als tres Cursus Hiberus Mare Nostrum) cal Déu i ajut, és a dir, cordes, politges i, sobretot, manya i força de braços.