I segons com vingui el calendari...


Obra:Elogi del meu poble (p. 242)
Municipi:Sueca
Comarca:Ribera Baixa

testing image

I segons com vingui el calendari —cal fer-ne, de nou, la indicació expressa—, la immensa esplanada presenta una cara diferent: ocupada per l'aigua, com un espill infrangible, unes voltes; eixuta, amb els terrossos en descans, exhaustos després de la sega, unes altres; i amb els brins verds, quan hi han plantat la planta, i a continuació, tota la gamma dels verds possibles, fins a incidir en el groc, amb les espigues madures, un groc obscur o apagat, al final... Només un dèbil monticle s'hi interposa, però és tan poca cosa que gairebé no es fa notar. Un camí lateral ens hi portarà, i convé aprofitar-lo. Es tracta de la Muntanyeta dels Sants, i aquests "sants" són sant Abdon i sant Senén, protectors de la campanya contra determinades intemperàncies del clima.

En alguns llocs, els comprimeixen el nom, i en diuen "sant Nin" i "sant Non". Nosaltres solem denominar-los "els sants de la pedra", o més dialectalment, "els benissants", que potser equival a "beneïts sants". La "pedra" és la calamarsa. Per això, doncs, l'àmbit de devoció que aquests taumaturgs dominaven fou molt vast: incloïa quasi tots els Països Catalans, i la Provença, i, sens dubte, més terres de pagès. L'amenaça aflictiva del granissol —granísol, en el costum local— ha estat sempre un dels escassos motius que han induït els llauradors de tot arreu a practicar la pregària. Una calamarsada forta podia destruir les collites. I calia mirar d'evitar-ho. Avui existeix un venturós dispositiu científic que ho resol: uns coets que dispersen la nuvolada temible. Abans, però, no hi havia més remei que acudir a recursos miraculosos.