La notícia va picar el cap de la mare com el batall...


Obra:Últim estiu a Ordino (p. 84-85)
Municipi:Ordino
Comarca:Andorra

testing image

La notícia va picar el cap de la mare com el batall de la campa­na grossa de la torre d'Ordino i li va tornar la raó que tenia quasi perduda. Ja n'havia conegut massa, d'aquelles històries d'amos que empaitaven criades, perquè ara li passés a casa seva. Va fer tapiar el passadís estret que anava —sense passar per la gran sala d'armes— des de les habitacions conjugals fins a la cuina, i per on es mormolava que el baró visitava les minyones. Va desclavar la porta de la cambra, va esbatanar les finestres i va descórrer les cortines perquè hi entrés el sol i no hi hagués més racons de penombra. Després, va obrir de nou les seves entranyes a la llavor del pare. Al cap de nou mesos justos va néixer la meva germana Pepita, que sempre ha tingut una salut de ferro.

Fins aquí la confidència, ara vull acabar jo el relat. Des d'aleshores, la mare ha exercit un control absolut sobre la casa i les nostres vides: de dia i de nit, en la salut i en la malaltia, abans i després de morir el baró. Quan passava uns dies estirada al llit per alguna de les seves xacres reals o imaginàries, deixava la porta de la cambra entreoberta i des d'allà escoltava els petits rumors, els mínims alens de la casa. Intervenia en les converses encara que parléssim fluixet, dictava ordres a la dida i a la Marieta, feia posar papers de diari arrugats al terra de les diferents estances per saber si entrava o sortia algú, ens cridava sovint a la Pepita o a mi perquè li arregléssim el coixí i els llençols i aprofitava per demanar les novetats: no ens donava treva. La mare, sense sortir del seu quarto, ho veia i ho sentia tot de la casa, del poble i de la parròquia. Una ubiqüitat i un control que s'estenia també a la correspondència. Amb l'excusa de fer un encàrrec urgent, una anotació de darrera hora, em demanava d'escriure unes línies en les meves cartes dirigides al Quimet o a la tia Conxa i així aprofitava per llegir-les. «Sumpta, no li has explicat a la teva tia que ha de comprar farina de les dues qualitats, tal com t'havia dit.» A sobre, em recriminava els oblits o les errades descobertes a la carta.