Els inconvenients de néixer català...


Municipi:Balaguer
Comarca:Noguera

testing image
Veu de Teresa Julio:http://www.endrets.cat/bloc/wp-content/uploads/2015/04/Els-inconvenients-de-néixer-català.mp3

Els inconvenients de néixer català són de naturalesa més tangible i d'un ordre certament menys elevat. Tractant de reduir-los a una síntesi, podríem formular un contraforisme. Si es diu que un fill neix sempre amb un pa sota l'aixella, podria que cada català, en venir al món, ja porta un problema sota el braç. No sé a quina edat vaig arribar a aquesta conclusió, en tractar d'analitzar els desavantatges de néixer català. Amb tot, puc dir que ja al temps de la meva naixença —ocorregué a Balaguer, a la Catalunya occidental, el 14 d'abril de 1898— aquest axioma fluctuava per l'aire.

La meva vinguda al món, potser com un tast d'aquests desavantatges, promogué un petit conflicte demogràfic. És notori que els catalans són desafectes i oblidadissos en tot allò que representa obligacions envers l'Estat. És el resultat de centúries d'administració forastera, desastrosa. Pels volts del 1898 l'aversió i el menyspreu envers la maquinària oficial espanyola havia arribat al punt alt.[...]

 

Vuit dies després de la meva vinguda al món, tingué lloc el bateig i, d'un a un, tots els requisits socials i eclesiàstics foren acomplerts sense enrenou. Pel fet que a les nostres latituds hom neix catòlic sense que ni l'interessat ni ningú n'hegui esment, les qüestions d'ordre religiós i d'hipotecament de la consciència que el bateig pogués representar no foren retretes ni discutides per ningú. I, per tal com els fets s'esdevenien al bon temps, en plena primavera, al punt dolç de la tebioreta de l'abril, no hi cabé ni la prevenció profana contra aquella devota remullada d'aigua freda al caparró de l'infant. Si hagués nascut al cor de l'hivern, potser hauria induït a canviar d'idea, si no els meus pares —que també de naixença eren catòlics submisos—, algú com aquell parent llunyà nostre, que no consentí que el seu plançó, nascut entre el gebre i les boires que pel febrer emblanquinen el Segre, fos batejat fins a arribar l'estiu.

El conflicte demogràfic creat entorn meu no es féu manifest fins al cap de tres mesos d'haver nascut, quan jo ja anava fent la viu-viu i esparpillant-me. Un dia que la meva mare em passejava ufanosa per la plaça del Mercadal, l'ull inquisitiu de l'Estat em fità amb mala mirada. El funcionari encarregat del Registre Civil preguntà a la mare: "De qui és aquest marrec?". "De qui voleu que sigui? Meu!", exclamà la mare, amb urc. El funcionari brandà la testa amb dubte. "Què voleu dir?", saltà la meva mare, feta una pantera. "Vull dir que no és teu, ve-li aquí!", afirmà el funcionari, amb fredor burocràtica.

La meva mare restà un moment desconcertada. Immediatament, però, amb més fogositat, reprengué: "Si ho sabré jo, que l'he portat a les entranyes!". "L'hagis portat on hagis volgut —insistí l'home—, legalment aquest infant no és teu. Més ben dit, no és de ningú."

El funcionari explicà que el meu nom no constava al Registre Civil. Hom s'apressà a inscriure'm. Al poble la facècia fou celebrada amb fruïció. "Ben mal fet d'inscriure'l! —remugà un vell del carrer. I afegí: —De gran, això l'hauria salvat d'anar a servir el rei."