A les poques hores d'estar-hi...


Obra:Va ploure tot el dia (p. 17-18)
Municipi:Balaguer
Comarca:Noguera

testing image
Veu de Teresa Julio:http://www.endrets.cat/bloc/wp-content/uploads/2015/04/A-les-poques-hores-destar-hi.mp3

A les poques hores d'estar-hi, ja en volies fugir. Vas arribar a l'estació sense avisar ningú. L'havies somniat mil vegades, el retorn. L'havies viscut amb tots els sanglots i frisances i volies fruir-lo, sofrir-lo sola, sense testimonis davant els quals haguessis hagut de fer comèdia, i xerrar un cúmul de cursileries, i distreure't del paisatge enyorat, recobrat.

L'estació era la mateixa. La bàscula de facturar on et pesaves cada diumenge amb les xiquetes de la colla, on el teu pare, recader, pesava el recapte a facturar o a dis­tribuir, era la mateixa. Com duren els artefactes d'avantguerra!

Però els camins que duen a la ciutat, no eren ja els mateixos. Tu els recordaves voltats de verdor, entre braçals amb flaire de violes cada primavera, plens de caragols llefiscosos a la tardor plujosa. Els camins ja no hi eren, ni els braçals, ni les casetes cobertes d'heura. Magatzems i edificis nous s'havien engolit els camins de la teva infància i de la teva adolescència. I ja no hi eren els bordells, ni el dels rics ni el dels pobres; només uns bars, uns snaks de rètols xavacans.