La definitiva instal·lació de Manolo en la seva casa de Caldes de Montbui...



testing image

La definitiva instal·lació de Manolo en la seva casa de Caldes de Montbui obrí la porta a la seva època de maduresa. És en el període compres entre l'inici de la tercera dècada del segle i la seva mort quan produirà, d'una manera més seguida, el millor de la seva obra. A Caldes, fa la vida de sempre: co­mença a donar senyals de vida després del migdia. «Amb el pintor Sunyer –escriu Benet– anàrem un dia a fer-li una visita; hi arribàrem poc abans de les dotze del dia. Les finestres eren tancades i no era perceptible cap senyal de vida. Trucàrem amb força a la porta i Sunyer cridà perquè el sentissin: "Quina casa de pagès! ¿És que no heu sentit cantar el gall?" Després, el de sempre: el passeig, les visi­tes, els amics, la discussió, el joc dialèctic o estimatiu permanent, esgotador per a tothom menys per a l'ar­tista. Com sempre, treballa a la nit. Fins el 1941 no instal·la l'electricitat a casa seva. Fins llavors treballà amb un quinqué de petroli o unes espelmes. El pro­grés li fa basarda. El darrer amb qui parla és el sereno de l'arraval de Caldes, el seu últim interlocu­tor, l'últim cartutx per a cremar del dia, de la jor­nada pirotècnica.»