De la meva àvia tinc un record vivíssim, enlluernador...



testing image

De la meva àvia tinc un record vivíssim, enlluernador. Era de Caldes de Montbui i morí als noranta-sis anys. Era una dona alta i forta, neta, treballadora, d'un caràcter impressionant, la flor del país. [...]

Jo no he conegut mai una persona més catòlica que la meva àvia. Però tampoc no he vist una altra persona que renegués tant. No sabia pas de lletra, però anava a missa cada dia a Santa Maria amb els rosaris i el llibre, que no obria, naturalment, mai. Quan tocaven el tercer toc i veia que se li feia tard per a oir missa, es posava a renegar d'una manera que tenies la sensació que s'ensorrava la religió. A l'església deia parenostres pel seu home, pel Xic, del qual conservava moltes coses, perquè l'estimava amb deliri.

Morí tranquil·la, amb una impàvida serenitat. Quan veié la família al voltant del llit, angoixada, ploriquejant, s'incorporà i preguntà, sorpresa:

— Però no havíem quedat que anàvem al cel?