Los prínceps desgraciats no tenen historiadors...


Municipi:Balaguer
Comarca:Noguera

testing image
Veu de Teresa Julio:http://www.endrets.cat/bloc/wp-content/uploads/2015/04/Los-prínceps-desgraciats.mp3

Los prínceps desgraciats no tenen historiadors, sols tenen a lo més algun poeta que els canta sa desventura, quan ja són morts.

Si fos al revés, jo podria descriure lo interior de la ciutat de Balaguer, quant l'últim de sos Comtes se trobà casi abandonat per tots los seus, sens viures, traït per los gascons, que li fugien a bandades, emportant-se-li els diners que tenia, baix pretext de anar a buscar reforç en sa terra, sens notícies de son amic Don Antoni de Luna, que es mantenia en Aragó, i sens que sa pròpia indignació i el noble orgull de sa mare lo deixassen descansar. Los que parlen d'aquella notable ciutat, sols la veuen de part de fora , si bé de la prudència, de la vergonya o del temor dels autors se dedueix quant trist era el quadro que Balaguer oferia de part de dins.

Però, ¿quina necessitat hi ha de descriure un quadro trist, si basta mirar la figura principal que en ell ressalta?

Pintem, doncs, la ciutat, defora, en l'última nit que la tingué sitiada lo rei Don Fernando I d'Aragó.

Rodejada de fosos i muralles, amb sos merlets i torres, especialment les últimes en un de sos extrems, tenia en son interior un alcàsser, a on permaneixia la família del desgraciat Comte, des de qual punt se defensava contra los sitiadors, disparant una volta que altre amb unes poques bombardes de foc  que li havien portat de Castelló i altres punts, mentres d'altres angles del mur tirava allà a on podia, amb antics ingenis i manganells, totes les pedres que en son recinto havien pogut aprofitar, destruint a tal objecte fins parets de cases. Davant del punt a on s'alçaven dites torres, tenien los sitiats una estacada que els servia de reparo per a fer ses sortides i dar rebato, i per aquesta part i per la d'un molí que donava l'aigua a la ciutat, pot dir-se que era per a on aquesta avançava ses trinxeres, pus mai per dit molí pogueren adelantar los sitiadors, sense que la corrent entràs vermella de sang, com per a reanimar als intrèpids de dins. Davant d'altra torre que hi havia sobre la Juderia se veien los restos d'altra estacada, de què s'havien apoderat ja Àlvar Rodríguez de Escobar i Jaume i Joan de Luna; i en lloc més exterior d'aquest espai, s'alçaven lo convent dels Predicadors, a on hi havia allotjats los tres-cents cavalls que anaven amb lo duc  de Gandia, junt amb les tropes de Bernat de Centelles i Pere Maza, que se li havien incorporat, i el convent de monges, que venia davant de l'alcàsser, en lo qual hi havia tropes castellanes i catalanes; mentres que l'adelantat major de Castella, que havia vingut a servir al Rei amb sis-centes llances, ocupava prop de la ciutat un vall que s'estén al cantó oposat a dit alcàsser.