A la tardor i a l'hivern, començant pel mes d'octubre fins els primers d'abril...



testing image

A la tardor i a l'hivern, començant pel mes d'octubre fins els primers d'abril, hom acostuma donar calderada als porcs, i com que les vetllades són prou llargues, després d'eixir del rosari i haver sopat, es dediquen a fer bullir la caldera al foc tot passant el rosari, filant, cosint i fent altres feines pròpies de la vora del foc.

Tot acabant de sopar, les noies de la casa, la mestressa o la mossa (si n'hi ha) preparen la calderada més o menys així: primer de tot, posen una capa de trumfes al fons de la caldera, després bleda-raves, tabellot, [1] cols, bros i totes les triadures de les verdures del menjar de les persones; després hi posen tota l'aigua de les aixarrabadures dels plats i atuells de fer el menjar; tirant-hi després, unes quantes farrades d'aigua de la font si és que amb les aixarrabadures no n'hi ha prou; seguidament dues dones o homes, agafen la caldera un per cada costat d'ancera i la pengen als cremalls del foc i així que es va coent remenen el contingut amb un bastó, fent pujar la vianda del fons a dalt i la de dalt a baix per tal que es cogui bé.

Abans, quan ja tothom s'havia aposentat al voltant del foc, aleshores resaven el rosari; hi havia casa que a l'hivern en resaven dues parts, i a l'estiu una, però el més corrent era de resar-ne una sola part i durant el temps de fer bullir la calderada. Després de la lletania començava la rècula de parenostres; no descuidant-se mai de resar-ne un per a l'ànima dels difunts de la família; pel sant de cada u de la família o de la casa, a sant Antoni perquè els guardés de prendre mal a persones i a bèsties, a sant Pere per què els hi obrís les portes del Cel a l'hora de la mort, a sant Gervàs i a sant Potràs advocats de les trencadures, a les ànimes del Purgatori i així successivament tota una lletania de divinitats celestials, que els vells pallaresos invocaven amb tota la fe. [2]


Passat el rosari, començaven a arribar els veïns i coneguts que no feien bullir la calderada, i per tal de no gastar llenya s'anaven a escalfar al foc dels altres; o bé perquè tenien només que el porc de pens [porc d'engreix], no els calia fer bullir la calderada sinó dia per altre. Aleshores començava el bo de la vetllada. Les filadores (totes ja dones d'edat) feien rodar constantment el fus filant cànem o llana; altres dones i noies feien creuar seguit seguit, les agulles de tricotar, bo i fent mitja, tricots, calcilles i altres peces de punt, la mestressa de la casa tarneiant la roba de les mudes, tot bressant mantes vegades el petit nadó; l'àvia o l'avi contant rondalles, endevinalles i acudits distreien els concurrents a la conllecció i a la xinalla; el pastor assegut al banc del fum bo i fusteiant amb el ganivet, feia treballs artístics d'art primitiu ben interessants i a l'ensems alternava amb els avis a contar coses i narrar fets de la vida pastoral; i així passaven els mesos més crus i gelats de l'hivern, alternant-se els amics i veïns de l'una llar a l'altra durant el temps de fer bullir la calderada. Passat sant Antoni de gener fins a Carnestoltes, algun que altre disfressat animava les conlleccions, tot fent-hi visita i a fer-hi algun gambirol i passos del que volien representar les disfresses.

Per allà a les nou tots els concurrents feien conllecció, això és, la mestressa de la casa treia fruites seques del rebost, (nous, ametlles, avellanes, pomes, peres i a voltes algun xolís o formatge) el qual servia en un plat o plàtera i la posava a la mossa, [3] i tothom anava pessigant d'allí; després s'aixecaven i amb molta parsimònia es donaven mútuament la «bona nit». Als pobles que no hi havia llums als carrers, hom acudia a les conlleccions il·luminant-se amb llanternes de llauna artísticament foradada o de vidre, i també amb llumeners d'oli i de petroli, llumeneres i teies o tronquets de boix secs.

[1] Les tavelles o pellofes de les mongetes seques, després d'haver-les picat.

[2] Recordem aquelles vetllades per haver-les viscut en la nostra infantesa, en la qual, des dels sis anys fins als dotze, vàrem passar el rosari totes les llargues vetlles hivernals de la nostra llar pairal a Sarroca de Bellera.

[3] Estri de ferro o fusta, compost d'un mànec d'uns cinc pams unit per un extrem a un cèrcol; l'altre extrem es subject6a a una anella o galfó sota la campana de la xemeneia, el qual té moviment horitzontalment, per poder col·locar-se la mossa cada u al seu davant.