Encesa, què s'ha fet de tu...



testing image

Encesa, què s'ha fet de tu,
i tots vosaltres, els que amb mi veníeu,
companys de tantes aventures
en la infantesa bella que tinguérem?
Sempre que torno a Caldes,
com sou i on en va em pregunto.
Potser sou morts i ja el record no us resta,
i si sou vius encara,
estaríeu contents com jo
de retrobar-nos pels camins polsosos
i anar junts a la riera,
a la riera que per a nosaltres era
una altra casa, la de tots?
O massa us ha marcat la vida
i passaríeu davant meu
com feu davant de qualsevol?
Si no perdéssim res del que s'estima!
Fóra bonic d'anar tots junts
ara que noves capes
d'homes i coses han sobrevingut
i han alterat el que era nostre,
i unes parets, uns arbres o persones
que encara duren
ens ho recorden amb tristesa!
Encesa, Bom, i Simuneri, sí,
i tots vosaltres els que amb mi veníeu,
portant-vos tots a la memòria
quan sóc davant les vostres cases
em mig aturo i miro
com si n'haguéssiu de sortir,
petits encar, com érem aleshores,
amb la mateixa cara que teníeu,
aquella amb què us evoco,
un tros de vida meva, vostra,
del nostre poble que canvia
i que no sent de temps
les nostres passes juntes,
les de la colla de la plaça.