Un dels bons amics i col·laboradors de la revista L'Avenç...


Comarca:Garrigues

testing image

Un dels bons amics i col·laboradors de la revista L'Avenç era En Josep Soler i Miquel, que feia crítiques literàries a La Vanguardia amb un esperit desconegut aleshores, vives, mogudes i anant al fons de cada obra examinada. I se'n produïen tantes, en aquella època! En Soler fruïa especialment davant dels llibres catalans; i, si coneixia personalment l'autor examinat, n'observava els trets fisonòmics o característics d'una manera aguda i fina. Ens coneixíem de la Universitat. Va ésser ell qui em pre­sentà En Maragall. De resultes d'aquella presentació, aquest ens lliurà Les minves de gener. Ultra altres poesies, va donar-nos, el darrer any de L'Avenç, l'admirable "La vaca cega", que recordo que va produir sensació no solament a L'Avenç, sinó a l'Ateneu, a Can Parés i a tot arreu on anàvem. En Soler i Miquel estava radiant. No he tractat cap altre amic que gaudís tant com ell de plenitud de vida. Era no diré corpulent, però ple de frescor i irradiant simpatia: per això va sorprendre tots els amics, l'any 1897, la se va trista fi. En Maragall, pietosament, va recollir en un volum els seus escrits, que féu precedir d'un pròleg molt sentit. La seva incomprensible mort va constituir un cop molt punyent per als seus íntims, que no ens podíem avenir que no tornés mig rient com solia; però el temps, sortosament, tot ho esborra.