Digues, Jaumet...


Obra:Les veus del Pamano (p. 365)
Indret:Escola
Municipi:Sort

testing image

Digues, Jaumet.

—No, que... L'Amazones, me mareja...

—Per què, digues.

—No, que quantes vegades és lo Pamano. O quantes vegades és la Noguera.

 

L'Oriol mirava els ulls blaus del Jaume Serrallac buscant-hi la seva veritat. Potser era l'únic nen que sempre estava rumiant; era l'únic que en un altre lloc i en un altre moment acabaria estudiant coses grans; però a Torena el Jaumet, si son pare no feia un cop de cap, estudiaria dalla, herba, vaca, ovella i amb una mica de sort, cria d'animals de tir, que dóna força i té molt de futur, ara que totes les mules i els ases estan requisats per les guerres. O potser es quedaria a fer làpides i llenes amb son pare, el Serrallac de les pedres.

 

—L'Amazones és... més de mil vegades el Pamano.

—No. —Admirat, rendit, el Jaumet Serrallac.

—Sí.

 

En tota la freda tarda el Jaumet no va dir res més perquè tractava d'imaginar-se mil pamanos junts i tota la Vall d'Àssua se li convertia en un riu tan impossible com l'amplitud llegendària del mar. Ell estava somiant aquestes coses mentre damunt del seu cap, a les golfes, dues nenes amb trenes miraven de fer callar la por perquè cap alumne innocent no tornés a casa dient que les rates i els ratolins del cap de casa de l'escola esternuden com nenes amb els ulls plens de por i amb trenes rosses.