Tots els nens del poble de Torena...


Obra:Les veus del Pamano (p. 174-176)
Municipi:Sort

testing image

Tots els nens del poble de Torena, tots els pares dels nens del poble de Torena poden testimoniar l'abnegació amb què es va lliurar a la seva labor d'ensenyar les veritats de la vida i de la religió catòlica a la canalla del poble de Torena. Des que hi havia arribat, que l'ambient havia anat canviant, perquè va ser capaç de concitar la concòrdia entre les famílies barallades per causa de la guerra. De la mateixa manera testimoniem i corroborem l'ordre i la successió dels fets que van portar al martiri l'esmentat postulant a Venerable, el Servent de Déu Oriol Fontelles Grau. Que són els següents: Era l'hora de les vuit del vespre del dia dinou d'octubre de mil nou-cents quaranta-quatre, quan, després d'una fatigosa jornada com a mestre, el postulant va albirar llum a l'església de sant Pere. El postulant s'estranyà en gran manera perquè feia dos dies que el senyor rector, el reverend pare mossèn Aureli Bagà Riba, que és el tenaç Postulador d'aquesta causa, era a la Seu d'Urgell en visita canònica al senyor bisbe. Mogut pel seu zel, el postulant a Venerable va anar a veure què hi passava. Així que va obrir la porta de l'església va veure l'esgarrifosa crua realitat: una partida de maquisards, guerrillers bandolers, comunistes, separatistes i anarquistes, estaven intentant desenganxar el Sagrari amb el Santíssim Sagrament en el seu interior, segurament per fondre'n les poques parts d'or que contenia. El postulant, indignat i horroritzat per tal acte, va proferir un gran crit que és el que va alertar els testimonis que avalen aquest document, el senyor Valentí Targa Sau, alcalde en aquells moments del poble de Torena, i la senyora Elisenda Vilabrú Ramis, que van tenir temps d'entrar a l'església i de veure, des d'un racó, impotents ja que no anaven armats, el martiri de l'esmentat postulant. Segons el testimoni, doncs, dels dits Targa i Vilabrú, tots dos van haver de contemplar, horroritzats i impotents, com el Servent de Déu Oriol Fontelles s'acostava, a pit nu, als agressors sacrílegs mentre els increpava i els comminava que abandonessin tan nefasta acció. Els guerrillers, lluny de fer-li cas, se'n van riure i el van amenaçar amb la mort. El postulant, malgrat unes amenaces tan directes i serioses, va fer cas omís de tals amenaces i continuà avançant fins a situar-se davant del Sagrari.

Així mateix, els testimonis declaren que el que van veure i comprovar és tan cert com la veritat i afirmen que el servent de Déu Oriol Fontelles, indignat per la irreverència manifesta d'aquell grup de perduts, en va treure a empentes un parell i es va enfilar a l'altar. Sorpresos per aquella acció, van trigar uns moments a reaccionar i li van deixar la possibilitat que s'abracés al Sagrari. El cap dels facinerosos el va comminar a abandonar l'altar. Ell va dir que no l'abandonaria si no era mort. Que ell estava disposat a donar la vida pel Sagrari, pel Santíssim Sagrament i per la Santa Mare Església (paraules textuals). Després d'algunes vacil·lacions, el cap dels bandits (antic contrabandista de trista memòria i de cognom Esplandiu) apuntà amb tota la sang freda contra el màrtir i disparà un tret, que va impactar contra el noble front del servent de Déu i li va produir la mort quasi instantània segons opinió del doctor forense don Samuel Sàez [gg1] de Zamora que n'examinà el cadàver. El fet més insòlit i que volem posar en coneixement d'aquest tribunal és que, un cop lliurada la vida per l'Església Catòlica, pel Sagrari i pel Santíssim Sagrament, els facinerosos, per més que ho van intentar amb totes les seves forces, no van poder apartar el cos del màrtir del Sagrari al qual s'havia abraçat. No hi va haver manera mortal de separar-lo del Sagrari. Entre blasfèmies i improperis, encara es van estar una estona intentant-ho fins que el seu cap els va ordenar que fugissin abans que no arribessin forces de l'ordre. Com a record del seu pas nefast pel poble, van llançar un parell de granades que van explotar i van malmetre tot el lateral nord de l'edifici de l'ajuntament i hi van provocar un petit incendi.

Certifica la senyora Elisenda Vilabrú Ramis que ella, amb la seva poca força, i impressionada pel que acabava de veure, així que l'església va quedar lliure de blasfems i assassins, anà al costat del màrtir Oriol i va poder desfer l'abraçada del Sagrari sense cap mena d'esforç. I ho ratifica l'esmentat Valentí Targa, quin testimoni també adjuntem. Com a annex, afegim també el valuós testimoni de mossèn August Vilabrú Bragulat, qui, avisat de seguida, també es personà als llocs dels fets i en donà fe.