Per a la noia de Janot...


Obra:Verd madur (p. 13)
Indret:Llessui
Municipi:Sort

testing image

Per a la noia de Janot no hi havia problema de prelació. Ella només pensava en les bèsties; sobretot en el pollí nascut feia pocs dies quan les egües foren aviades a la muntanya i en el vedell que ella mateixa havia vist néixer allà dalt, el dia que havia anat a donar sal a les vaques.

El poble, Serresaltes, és arrecerat en un replà, a mig pendent de la solana. Entre migdia i ponent, el desnivell del terreny és tan pronunciat que els balcons de les cases semblen abocar-se a la buidor. La més alta d'aquell indret és ca de Janot, de les millors del poble, en els seus bons temps.

Des d'allí s'atalaia un panorama meravellós que dóna, a qui el mira, la sensació de volar. A sota mateix de les cases, hi ha els horts, en un enfilall de bancals de totes mides i formes; tot seguit, els bedres i les closes, clapejades de conreus, i, més avall, l'ampla franja de prats que arriba fins al riu. A l'altra banda d'aquest, el pendent de l'obaga s'estén com un immens tapís que tingués el cel per límit. A baix, continuen els prats; després vénen els camps formant, en un escalat de marges, un mosaic indescriptible de dibuix i colorit, i, més amunt, el costellam i el dors d'aquella muntanya de prodigi, tota l'herba, sense arbres, sense roques, llisa, suau, diadema d'esmaragda cenyint l'alta testa de la Vall.