La ciutat dels Comtes d'Urgell havia perdurat...


Municipi:Balaguer
Comarca:Noguera

testing image
Veu de Teresa Julio:http://www.endrets.cat/bloc/wp-content/uploads/2015/04/Les-ciutats-dels-Comptes-dUrgell.mp3

La ciutat dels Comtes d'Urgell havia perdurat a través dels segles amb el seu aire medieval que li era propi. Havia conservat encara el seu emmurallament. Al davant, banyant els seus peus, corrien les aigües blaves del Segre, el riu d'or llegendari. En aquell indret, el corrent baixava suau però tenia profunditat. Al seu darrera, les pedres velles de Santa Maria vigilaven la pinya de cases i de carrers estrets i costeruts. Al costat de l'antiga església, hi havia el recinte del Cementiri, abundantment poblat de xiprers, els quals semblaven encara muts testimonis del passat, la perpetuació dels soldats de Jaume el Dissortat, amb llurs llances aixecades cap al cel. Més enllà, seguia la muralla fins a abraçar el poble.

Tres portes restaven només dels temps antics. Eren la del Portalet i les del Torrent i de la Botera. Dalt de la muntanya, a la dreta de Santa Maria, hi havia el Sant Crist, aureolat de miracles i famós per la veneració que li portava aquella gran comarca de la qual Balaguer n'era el centre. Entre els dos temples, s'arrossegaven per la muntanya escarpada les runes del que fou palau del Comte d'Urgell. Avui, no quedaven d'aquell edifici sinó els fonaments. A dins, s'hi trobava el dipòsit de l'aigua i unes portes enrunades que donaven pas a unes conduccions plenes de misteri, una de les quals la imaginació popular volia que fos un pas subterrani que unia el Castell amb el convent de Sant Domènec, passant per sota del riu.

El pont romà, de set arcades, ample i amb dos replans damunt de cada columna, comunicava la vila amb les carreteres de Lleida, Tàrrega i la muntanya. Els segles no l'havien pas envellit. Del contrari, no semblava sinó que el pas de les generacions li donava noves forces i un coratge admirable.