testing image

Llenguatge

Asseguts al pedrís que ombregen les moreres,
vora la font del poble,
company, recuperàvem la memòria.
Davallen les escales en un pendent suau,
sota la fronda de l'estiu.

I la paraula raja, com un do,
amb l'aigua del passat: el temps queda abolit,
i, una realitat, velada, ressuscita.

Al banc de l'esperit, el goig de l'amistat
és una fresca almosta de maduixes.