Immediatament recuperada del trauma...


Indret:Claustre
Comarca:Noguera

testing image

Immediatament recuperada del trauma que va suposar l'assalt del convent pels soldats felipistes, la comunitat de Bellpuig, que a poc a poc veia re­tornar els germans fugitius, va entrar decididament en una etapa florent. Va coincidir, aquesta revifalla, amb l'accés a l'abadiat, el 25 de juliol de 1728, de l'inoblidable Daniel Antoni Finestres.

De família summament religiosa (tenia un germà canonge a Lleida, un a Girona, un altre de monjo a Poblet i encara un altre de professor a Cervera), el pare Finestres va arribar a Bellpuig després de doctorar-se en la recentment creada universitat segarrenca, fogar que abastiria d'elements valuosos i d'alta preparació les promocions subsegüents d'abats bellpuigencs. Quizá sea la Universidad de Cervera quien haya de apuntarse un tanto en este renacer bellipodiense, constata Corredera, no pas sense gran part de raó. Finestres va morir relativament jove, a 42 anys, víctima en part del disgust derivat del cisma produït en el si de la comunitat per causa de la commutació d'una sanció que anteriorment havia estat imposada a un germà, disgust que li va anar debilitant una salut ja de per si prou malmesa. Els seus escrits, malauradament, van ser cremats per un frare irresponsable, que pretenia així conjurar el perfil d'una possible infecció de la tisi que va acabar amb la vida de l'abat, pensant que calant foc als papers i llibres del difunt aniquilava els microbis. Però unes noves generacions de frares erudits i pietosos vindrien aviat a substituir dignament el restaurador de l'esplendor de Bellpuig. Noms prestigiosos de prudents administradors i formidables estudiosos com els dels pares Caresmar, Pascual i Martí centrarien en el convent de les Avellanes la mirada de tota la Catalunya culta, que emprenia balbucejant els primers passos de la seva renaixença.

Jaume Caresmar, Jaume Pascual i Josep Martí, que havien de compondre la cèlebre tríade de les Avellanes, els frares muntanyencs, com eren reconeguts en els cercles acadèmics i culturals, van si­tuar el monestir en un lloc preeminent en l'àmbit científic, especialment en el camp de la historiografia.