El treball de Caresmar era ordenat...


Comarca:Noguera

testing image

El treball de Caresmar era ordenat, sistemàtic, basat en la seva poderosa erudició. Es mostrava caut i alhora crític, però mai, ni en els punts més obscurs, es deixava endur per allò que Jaime Villanueva qualificava de tentación terrible para los an­ticuarios, a saber: l'abandonar el rigor en benefici de la golosina de conjeturar. Tot amb tot, l'autor del Viage literario a las iglesias de España retreu al primer dels membres d'aquell triumvirat de les Ave­llanes la mala lletra i la deficient presentació dels seus papers: escribía pésimamente y con mezquin­dad, protesta el pare Villanueva, no dejando margen alguno en las planas. Yo le llamaría el Greco de los diplomáticos.

Caresmar no es va limitar a desempolsar els patracols de l'arxiu de Bellpuig. Era un home inquiet, encuriosit, que va arribar a remoure tones senceres de paperassa en els diferents arxius d'arreu de Catalunya. Alguna vegada, la seva honestedat intel·lectual li va reportar problemes. Potser el més aparatós li va sobrevenir arran de l'estada que va fer a Barcelona, a partir de 1772, convidat pel capí­tol de canonges a ordenar el fons de l'arxiu catedralici. Es trobava el frare muntanyenc immergit en aquesta feina quan li va ser demanat el vist-i-plau per a l'edició d'un nou ofici a Santa Eulàlia, patrona de Barcelona. Dominat per la rigorositat que caracteritzava la seva labor, l'investigador no va admetre la inclusió de mèrits —entre ells els famosos tretze martiris d'Eulàlia— que no constessin degudament provats. Aquest plantejament va ser pres com una ofensa per part de determinat sector del clergat. Un dominicà, fra Domènec Ignasi Bòria, fent-se eco de la indignació suscitada, va publicar un pamflet destinat a atacar Caresmar, titulat Discurso Apologético-histórico contra un Disertador catalán. Nuestra patrona titular Santa Eulalia vindicada en la mayor porsión de las glorias de su pasión y triunfo. Avivat per libels de tan baixa estofa, el foc de la demagògia va calar entre el poble senzill. Pels carrers de Barcelona, Caresmar va ser escarnit i apedregat. Diversos fulls volants van ser llançats per infamar la seva persona:

 

Un blanquillo con valona

Sujeto de poco seso

Está deteniendo el rezo

de Eulalia nuestra Patrona.

Con motivo Barcelona

Dirá de este gran jumento

Que se vuelva a su convento

Pues que todo esto dimana

De ser él una avellana

Que no tiene nada dentro.

 

Els versots, als quals no es pot negar un maleït enginy, eren rematadament cruels per a la persona de l'historiador. No cal dir que eren anònims.

 

Tu que amb cara de malalt

Has mogut tantes disputes

Si los escrits no refutes

Quedes com un animal:

I puix sembles un fanal

Apagat en lo carrer,

Previnc a ton cap lleuger

Se imprimesca en la memòria

Que té molt més sal la història

Que un pobre avellaner.