testing image

La carretera d'Àger, salvat el trencall d'Os de Balaguer, s'enfila per entremig de la desolació de la serra del Convent. Giragonses i més giragonses fins que després d'un revolt apareix davant del parabrisa la inesperada estampa d'un robust edifici amb tot l'aire d'un gran casal camperol. Si us hi fixeu detingudament, per algun detall arquitectònic i sobretot per l'esquifit campanaret, deduireu que ja heu arribat a les envistes del monestir de Bellpuig de les Avellanes.

Aquesta edificació d'aspecte gens arcaic, d'una innegable compacitat, que trenca a primera vista amb la idea que portàveu d'una casa d'origen tan reculat, reposa en un repetjó d'un serrat, asomán­dose y presidiendo un vallecito asaz alegre y pro­ductivo. La construcció, que certament fa el seu efecte, especialment si la considereu enmig d'aquella devastació, isolada de qualsevol nucli poblat, és situada en un fondal, fet que no obsta perquè s'elevi per damunt dels turons circumdants. Eduard Corre­dera assegura que des dels seus finestrals i galeries es pot arribar, en dies clars, a albirar la taca negra de Lleida i bona part de la plana d'Urgell, però en tot cas, en lo que más se goza la vista es en el vallecito cercano y el monte frontero, repletos de verdor y paz no menos que de una rica y variada colección de pajarillos. Això no és exactament el que deia Jaume Caresmar en el seu apreciadíssim De robus ecclesiae Santae Mariae bellipodiensis Avellanorium um Catatonia ordinis canonicorum regularium San Agustini Praemonstratensium, publicat l'any 1773, on sostenia que Bellpuig de les Avellanes es troba envoltat per unes muntanyes no tan altes com perquè tapin la visió, ni tan baixes que la deixin estendre molt lluny. Com quedem, doncs? Tal vegada que Caresmar era curt de vista o que Corredera posseïa una imaginació exuberant. Sigui com sigui —interessant exercici pel viatger, esbrinar quin dels dos autors tenia raó o si és que els dos—, el monestir disposa d'una saludable i privilegiada ubicació. Si no, els monjos medievals, que entenien molt d'aquestes qüestions, no l'hi haurien bastit.