A l'amic Anton Busquets i Punset

A l'amic Anton Busquets i Punset

Jo encara el veig trescar perla muntanya,
camí de Sant Hilari a Viladrau.
Vesteix gec de vellut d'un to castanya,
amb quatre violetes en el trau;
xalina de setí d'un blau turquesa,
i, en son capell de feltre, que s'adiu
als seus anys i a la seva gentilesa,
hi rumbeja una ploma de perdiu.
La forra de cabell de ses polseres
és negra com l'oliva a punt de trull,
i, a través del cristall de ses ulleres,
la seva ànima copsa, d'un cop d'ull,
tot l'encís del paisatge que l'envolta:
-un capvespre amb cel lila i el sol que hi mor-.
Aquesta és l'hora que Ell, a regna solta,
amb més pler, fa camí entre somnis d'or.
I allò que nostra terra té de vida,
de record, tradició i de bon costum,
el meu amic, amb gràcia exquisida,
ho convertia tot en flors de llum
amb sos versos i ses proses,
d'aire tan senzill i fresc,
que jo hi flairo fins les roses
del dolç Pare Sant Francesc. [