La nostra colla havia quedat...


Obra:Bots i barrals (p. 26)
Municipi:Terrassa

testing image

La nostra colla havia quedat, segons indicà en Quimet, just al davant del Cinema Rambla, i cap allà ens adreçàrem mentre contemplàvem el devastat paisatge. Només els arbres més robusts havien quedat drets després de l'escomesa de la riuada, i al seu tronc s'amuntegaven les restes dels seus germans, a banda de tota mena de materials diversos, incloent-hi algun vehicle. Un grup de nois una mica més grans que nosaltres, i en perfecta formació, ens va avançar a pas lleuger. Es tractava dels bordegassos de la Falange, amb les seves impol·lutes camises blaves, pantalonets curts i boines calades a l'estil militar. Baixaven la Rambla cantant una cançoneta, a la qual, en principi, no vaig prestar gaire atenció.

—Las calles están mojadas y parece que llovió, que llovió...

Un instant després, en entendre les paraules, la ira em va fer agafar un roc gros com el meu puny. Hi havia mol­ta rivalitat entre els falangistes i els escoltes, però el to burlesc de la seva cançó i la crueltat de cantar-la en aquells moments em van fer enrabiar. Si en Quim no m'ho hagués impedit, hauria provat d'esclafar el cap d'algun d'aquells marrecs.