Sant Benet de Bages


Obra:Obra poètica completa (p. 154-155)
Comarca:Bages

testing image

Sant Benet de Bages

La nit que va caient
cobreix pietosament
l'antic cenobi en runes.

Sos murs s'han esberlat...,
tot cau que fa fredat...,
tot just s'aguanta el claustre.

Als daus dels capitells,
hi parlen els cisells
d'un art de fa deu segles.

I baix i acanonat,
el claustre despullat
té pesantors de tomba.

L'herbatge enfiladís
ja hi dóna un toc d'encís;
mes, no hi fa res..., tot plora.

Tot plora i va caient
sentint l'enyorament
d'un viure tan pretèrit.

Quan l'ombra l'invadeix,
llavors, un punt, floreix
la flor de les grans runes.

La flor que es bada al cel,
bevent en cada estel
glopades de misteri,

que en la foscor vibrant
es torna interrogant
i parla amb fonda llengua,

que apar com si digués:
—No el sentiràs mai més,
ton viu brandar de l'Ángelus.

Per tu, en l'eternitat,
sols hi ha la gran pietat
dels clams del dies irae!...—

A voltes, té el consol...,
com ara!... El rossinyol
omple la nit de somnis.

Sa veu és flor i perfum
i es dolç galet de llum,
que brolla nit enlaire.

I els ossos del convent
senten l'estremiment
d'aquell amor que canta!