Entre ells m'afigurí veure als Atlants...


Obra:Poemes llargs. Teatre (p. 75)
Comarca:Osona

testing image

Entre ells m'afigurí veure als Atlants alçapremar aquelles roques i esculls, llançant-los contra el cel, i amb brams i cridadissa pujar, caure i, amb los bocins de llur pelàsgica torre, rodolar a l'abisme de les ones; i, no cal dir-ho, mon poema s'acabà per ell mateix, com una d'eixes petxines que cada dia, cansada de brunyir-les, la maror llança a la platja, i, bé o mal arrodonit, veu's-el aquí.

Hauré deslluït i fet malbé aqueixes esbalaïdores tradicions, tresor de les centúries, escampat com les perles en les marines espanyoles? Hauré esfullat aqueixes flors collides la matinada de ma vida en les valls i garrigues de la pàtria? Oh! Si l'àliga m'ha­gués deixat ses enlairades ales, si hagués tingut la cadena d'or de la inspiració dels grans poetes, d'aqueixes perles, malaguanyades en mes mans barroeres, li n'hauria fet un collaret de sultana, i amb eixes i altres més ben triades flors hauria coronat son front de reina. Ara ella em perdó si goso posar a ses plantes mon manadet d'espigolera vora les daurades garbes del camp, sempre assoleiat i beneït de Déu, de sa literatura.