En sent més grandet...

En sent més grandet, als nou o deu anys, als estius m'enviaven mos pares a passar una temporada a casa l'oncle de l'Esquirol i a casa l'àvia en lo poblet rònec de Can Toni Gros, a l'entrada de les collades de Collsacabra; i allí, sota els cingles d'Aiats i de Cabrera, me vaig sadollar en plena in­fantesa de la vida del camp, de cançons es­coltades a la vora de la Gorga o en l'inefable repòs de les fagedes, fins que m'entrava l'enyorament dels campanars de Vic, i l'oncle em tornava a casa, assentat a clot de bast, garlant i cantant amb els traginers de l'Esquirol.