In memoriam


Obra:Marsal de Farrera (p. s.p)
Municipi:Farrera

testing image

In memoriam

Amb l'esquena contra el seient del cotxe
el matí avança com una onada lenta
que es dissol enllà dels carrers coneguts.
Molt d'hora un home jove agita la mà,
s'acomiada d'algú, en una finestra alta:
m'adono que avui la vida li és ben a mida
—l'estima una dona o un nen, o el sol
que ara asseca el ruixat de la brigada
municipal de la neteja. Deu ser la llum
que ara em fa pensar amb tu, Marçal de Farrera:
home pausat d’un poblet de muntanya,
pastor solitari, hortolà, savi amb tu mateix.
Ens vas dur al cementiri, on cada matí
la feies petar una mica damunt la tomba
de la teva dona. Mort i vida eren
una mateixa mena natural d'herba.
Li feies companyia, i te'n feia.
I eres alegre: com el jove que corre.
I dormies tranquil, malgrat els porcs senglars:
com aquest altre jo que em diu que la felicitat
mai no ens hauria de ser estranya.