De nou a Esterri observem el pont romànic de dos ulls...


Obra:El Pallars Sobirà (p. 130)

testing image

De nou a Esterri observem el pont romànic de dos ulls que amablement facilitava el trànsit, no fa gaire, a la gent que baixava de la vall d'Isil, de la vall d'Unarre o d'Escalarre. Esterri no té agregats, i potser per això el terme municipal és tan esquifit, 8,52 quilòmetres quadrats. És petit i força capriciós; segueix la línia de la carretera i de cop, al barranc de Rose, gira a ponent fins al cap de Quartiules. La vila s'ubica al capdamunt del pla d'Esterri, la cubeta glacial més gran de Catalunya.

De sempre, la vila s'ha dedicat al turisme que poc o molt li ha anat canviant la fesomia. Tot amb tot s'aprecien nítidament el dos Esterris, el modern i el barri vell, ben conservat, amb carrerons amables que desemboquen a casa Gassia, cap de l'Ecomuseu de les valls d'Àneu. Espais relligats a través del cordó umbilical que és el carrer Major, l'artèria comercial amb la Creu del cap de la Vila del 1623, l'església parroquial de Sant Vicenç, del segle XVIII, amb campanar vuitavat i coberta piramidal prototipus aneuenc i, al sols, la plaça del Bon Consell, que emmarca la façana de l'antiga parroquial del segle XV.

A l'altra banda de riu, vora la central hidroelèctrica, la carretera s'aplana cap a Escalarre, situat a la falda de la vall d'Unarre. Als afores, és relaxant la visita a l'església romànica de Sant Martí. S'albira ja, enmig del pla, el centre espiritual d'Àneu, Santa Maria, una modificada ermita romànica que cada 1 de maig aplega els aneuencs.