Esborrany de nocturn a Esterri d'Àneu


Obra:El salobre (p. 27-28)

testing image

Esborrany de nocturn a Esterri d'Àneu

...com qui, vistos los baixos de la vida,

vol veure-la millor des dels terrats.

 

Jacint Verdaguer

Com els vells aneuencs que han viscut arrelats
a uns paratges i uns noms (Isavarre, Borén,
Jou, Isil, Sorpe, Alós) d'incansable bellesa,
jo que sóc d'on s'acaba la terra i el mar
és un vast horitzó travessat de gavines,
visc en vetlla exhumant antics mots que han omplert
de vivor i de sentit el sec sòl d'una pàtria.

He provat de cantar la grandesa del cel
estelat sobre els cims poderosos d'Esterri,
però s'alcen esquius durs presagis que parlen
d'altres terres i gent de petjada mesquina
que conjuren la neu i fan ploure tristesa.

Cridaners danyadors, no coneixen els marges
d'on s'enfanga el senderi i s'esfondra el somriure.
Paridors d'escorpins, reus de femta i zitzània,
ens agrisen la veu i agredeixen els llocs
seculars que han perdut la ufanor i l'alegria.
Serem fills maleïts de l'oprobi i l'ultratge?

Terra nostra i mortal, terra aspriva i calenta,
la llavor de l'orgull farà viure salvats
tots els símbols que el temps ha gravat en la pedra.

Abocat a un demà d'incertesa i neguit
(vagi on vagi em lacera el record de les Illes),
com els homes primers quan van descobrir el foc,
ara veig que la vida és només en el buit
univers del no-res un miratge i esguard
fascinat en la nit la claror del poema.