testing image

Hem sopat a Esterri, on se'ns ha afegit l'Àlex Broch, amb la seva maleta d'executiu. I, un cop sopats, hem fet, sota la llum de la lluna, el primer recorregut, quasi irreal, per la vila: carrer major, ple de comerços i cotxes que van amunt i avall, la nova església de Sant Vicenç, del XVIII, i la Creu de Terme, de 1633. A dreta i esquerra, carrerons de pedra picada, el pont romànic sobre la Noguera, cases i bordes escalonades, la famosa casa Gassia, nucli de l'ecomuseu, algunes ruïnes parroquials. I, al final de la vila vella, la plaça de la Closa, amb la caserna de bombers i el poliesportiu. A la conversa, dos temes recurrents: les virtuts d'Esterri i, més en concret, de l'ecomuseu i de les jornades monogràfiques que, cada any, organitza, si no vaig errat, des del 94, el Consell Cultural de les Valls. I el teatre, el tema monogràfic d'enguany.