Fou al ple de l'hivern que vaig pujar a la Seu...


Obra:Obra catalana [Pijoan] (p. 87-88)

testing image

Fou al ple de l'hivern que vaig pujar a la Seu, tan bon punt com vaig tenir esment que s'havien vist unes pintures darrera l'altar de la capella de Sant Miquel. Des de Ponts fins a Organyà, la diligència havia lluitat contra un temporal de neu que glaçava les mules i els qui anàvem dins. Però la vista d'aquell absis, ple de figures esperitades, em donà una passió de joia tan encesa, que no la pogueren glaçar ni el fred ni el vent que xiulaven per les arcades del claustre.

A Esterri, vaig arribar-hi un dia de primavera, amb gran sol. Les feixes dels horts que volten l'església de Santa Maria, estaven curulles d'arbres florits. A dintre, darrera d'un altar que les amagava, hi havia les figures dels vidents i dels serafins amb ales ullades. Meravellosa visió, que ningú no havia vist per tants de segles! Quants n'hem fruït des d'aquell dia! Quants més en fruiran encara, en el temps a venir!

Quan vaig enfilar-me per primera vegada a Sant Pere del Burgal, l'església era una establa sense teulada. Les bèsties s'acorriolaven per aixoplugar-se sota l'absis, que tenia encara les parets i les voltes pintades. Trepitjant el fang dels fems i apartant el bestiar, vaig apropar-me a aquelles nobles figures dels apòstols, asseguts, com si, amb santa paciència, esperessin el dia de llur rehabilitació. Estaon, Mur, Taüll, Boí, Ginestarre, pobles de quatre cases, sense dret a nom en el mapa, són avui famosos per haver-se revelat llurs absis amb pintures.

D'ençà d'aquells dies, les imatges de les nostres parets romàniques m'han acompanyat, gairebé perseguit, com espectres, en les més remotes parts del món. Tenen cares astorades que obsessionen; fan gestos violents que desconcerten; mouen els membres, sobretot les mans, com si estiguessin desllorigats. Molt sovint m'he preguntat quina és la causa de la fascinació que produeixen aquestes pintures romàniques nostres i quin és el lloc que els correspon en el patrimoni artístic de la humanitat.