Mos criden a les quatre...


Obra:Diari de viatges (p. 120-121)
Comarca:Vall d'Aran

testing image

Agost. Dia 25

Mos criden a les quatre; mos llevam i vestim; pegam un roec, perquè fins a l'Hospital de Viella no en poríem pegar cap; el Miquel dóna clau a unes costelletes, i mos enllesteix les bísties; hi pujam, i de d'allà cap a migjorn, vora vora el riu Nere, i per amunt. Trobam desiara uns carretots disforjos, amb unes rodes molt baixes, que hi estiren bous, carregats d'herba, fent un embalum ferest. Vaja quines carretades més grosses! Aqueixa herba l'embotiguen dins bovals, i el bestiar en viu, i molt que li agra­da. Això és la palla de per ací i de tota l'alta muntanya. A cada banda del camí tot són prats, tot verd, tot rioler. I com som a devora el pontet de Pamarola, deixam el camí principal, i prenim a l'esquerra dels prats de Vitena, d'un rost molt gros; i, a força de marrades, mos hi enfilam i entram dins el bosc d'avets que se'n puja cap amunt fins al port de Viella, on tiram.

Vaja quin bosc que és aquest! Com el de Bonabé, o, si m'apurau, més esplèndid, més sauvatge, més espès, més imponent. Les soques, ben gruixades i vestides de dalt a baix de branques, casi es toquen; les branques s'entrequalquen, s'entrunyellen i s'envitricollen. Si un animal s'afica aquí dins, ¿qui li ha de poder fer res? També hi caplleven llops i onsos, no gaire, gràcies a Déu... i als caçadors.

Puja qui puja i per amunt s'és dit, deixam el bosc i mos trobam davant els glevats, que formen com una colossal esquena de barca tan empinada, que sembla impossible que l'hàgem de poder envestir. I prou que l'envestim, i venga marrada i altra marrada i voltera i altra voltera, i com som damunt un recingle, llavó mos trobam davant un altre més soberg, i hala a pujar aquest! i per amunt! Tenim de front la rònega serralada de Fontfreda, a l'esquerra l'agullonada cuculla de Colomer, a la dreta la de Montoriet. Mos giram darrera i ja no es colombra Viella ni cap poble; un núvol fetjut i somort tapa tots els baixos de la Vall...