D'entrada, la Vall d'Aran produeix una sensació satisfactòria i confortable...


Obra:Tres guies (p. 1021-1022)
Comarca:Vall d'Aran

testing image

D'entrada, la Vall d'Aran produeix una sensació satisfactòria i confortable. Poques comarques de Catalunya ens fan tant aquesta impressió. Molt sovint, la sensació de desgavell, de cosa inacabada, de projecte fracassat, és constant. Malgrat que la Vall d'Aran es troba en plena activitat — producció d'energia, explotacions forestals, turisme, una incipient industrialització, les noves pistes d'esquí de la Vaqueira—, el seu territori fa una impressió de placidesa constant, de vida compassada. És agradable. ¿D'on prové aquesta impressió que fa la Vall d'Aran? La vall té molts pobles i rodals habitats. Alguns es troben al fons de tot de la conca, tocant al riu. Altres, suspesos a mitja muntanya. Són pobles de cases de teulats de pissarra negrenca, amb un element, a les teulades, que, a totes les persones que hi arriben i coneixen una mica França, els fa una impressió inoblidable: aquest element són les mansardes. Les cases tenen els seus teulats de mansardes. On ens trobem? No som pas a França? Aquests pobles tots són iguals. A la Vall d'Aran no he pogut trobar ni un sol element arquitectònic aberrant a l'arquitectura tradicional del lloc. Això, venint de Catalunya, fa una impressió extraordinària. En el nostre país el cafarnaüm arquitectònic és tan gran i bigarrat, que ja no queda res intacte. Els arquitectes ho han malmenat tot — els arquitectes i els seus clients folrats de diners. No podeu arribar enlloc sense trobar una forma molesta, extravagant, forassenyada, contrària a l'arquitectura tradicional. Tant si aneu a la costa, a la petita muntanya com a l'alta muntanya, fareu la mateixa constatació. Arran de mar hi ha xalets suïssos; dalt de les muntanyes, construccions marineres. Un desgavell arquitectònic, un deliri febricitant. I arribeu a la Vall d'Aran i us trobeu amb aquesta enorme novetat: una unitat arquitectònica completa, admirable, total. Jo crec que l'encant de la Vall d'Aran, quan veniu de Catalunya, és aquest. No hi trobeu res que us molesti la mirada, ni el pensament ni l'ànim. Tot hi és ben construït i ben fet. I acabat — acabat venint d'un país en què ni els nuclis bàsics de les ciutats no ho són, d'acabats. La sorpresa és doble, de plaer i d'agraïment. Afegiu-hi el verd de les prades i dels arbres—la magnificència arbòria, la dolçor encantada de la vida remota i antiga — i tindreu la visió que produeix aquesta Vall d'Aran deliciosa i arcaica.