In memoriam


Indret:La Blava
Municipi:Roda de Ter
Comarca:Osona

L'antiga fàbrica "La Blava" és un conjunt monumental industrial que es troba a la ribera occidental del riu Ter.

Aquest és el nom popular amb què era coneguda la indústria propietat de Tecla Sala e Hijos, construïda el 1925 i especialitzada en un fil d'alta qualitat. Aquí va entrar a treballar Martí i Pol com oficinista el 13 de juny de 1943 i hi restà fins al 1972 després que se li declarés, el 1970, la malaltia de l'esclerosi múltiple. A l'entrada o a l'interior, si ens posem d'acord amb l'ajuntament per accedir-hi, podem llegir tres poemes extrets del llibre La fàbrica-1959 (1975) que amb un to narratiu i alhora èpic reviuen l'ambient i alguns dels personatges que marcaren la memòria col·lectiva.

Actualment les restes de la fàbrica estan en un estat molt deterioritzat, pendent d'una operació urbanística que no acaba de trobar el finançament adequat, i l'accés i, fins i tot, la contemplació de l'edifici es fan difícils. El primer lloc d'apropament que proposem és l'antiga entrada a la fàbrica des del carrer, actualment tancada amb cadena.

Tornant al carrer de la Verge de Sòl de Montserrat i baixant l'escala de recent construcció, accedim a l'avinguda peatonal vora el riu que limita actualment (març 2011) amb les reixes de la propietat industrial. Des d'aquí baix hi ha una vista millor del conjunt, actualment en un estat deplorable, víctima d'actes de vandalisme de tot tipus. Des d'aquestes línies, fem un crit per reivindicar la salvaguarda d'aquest patrimoni important, abans que sigui massa tard.

testing image

In memoriam

Com que no sempre el poema s'organitza
entorn d'una subtil regolfada de conceptes,
ara puc dir que avui hem enterrat
la Soledat Gonzàlez,
que feia disset anys que netejava
les comunes de la fàbrica
i un any escàs que s'havia jubilat
perquè les cames ja no la servaven.

De res no servirà que li dediqui aquest poema;
i si dic que cantava mentre feia la feina
no faig sinó narrar
fets sense cap importància.

La Soledat Gonzàlez mai no havia
oblidat el seu poble, a Extremadura,
i deia que les glans que durant anys
havia compartit amb els porcs que guardava
eren de bon menjar i alimentoses.

Avui seria fàcil estibar meravelles.
La Soledat, l'havien
foragitada del seu poble
en acabar la guerra.

Tot el que es perd es perd per sempre:
vosaltres, jo, la Soledat Gonzàlez...