El pla de Beret

El pla de Beret

Que et plagui o t'enutgi,
la pau, aquí, exalta:
mordaç, se t'infiltra
fins a entotsolar-te.
No cridis si et trobes
indefens i, encara,
amb fred a les venes
com de maltempsada;
els ecos vindrien
a dur-te enyorança
del que mai no veres
ni veuràs. Atansa
la galta arran d'herba,
l'orella a tocar-la;
i del lloc on jeguis,
com infant entre àngels,
sentiràs que et bresses
entre dues aigües:
Garona i Noguera,
acomiadant-se.