L'Elionor
L'antiga fàbrica "La Blava" és un conjunt monumental industrial que es troba a la ribera occidental del riu Ter.
Aquest és el nom popular amb què era coneguda la indústria propietat de Tecla Sala e Hijos, construïda el 1925 i especialitzada en un fil d'alta qualitat. Aquí va entrar a treballar Martí i Pol com oficinista el 13 de juny de 1943 i hi restà fins al 1972 després que se li declarés, el 1970, la malaltia de l'esclerosi múltiple. A l'entrada o a l'interior, si ens posem d'acord amb l'ajuntament per accedir-hi, podem llegir tres poemes extrets del llibre La fàbrica-1959 (1975) que amb un to narratiu i alhora èpic reviuen l'ambient i alguns dels personatges que marcaren la memòria col·lectiva.
Actualment les restes de la fàbrica estan en un estat molt deterioritzat, pendent d'una operació urbanística que no acaba de trobar el finançament adequat, i l'accés i, fins i tot, la contemplació de l'edifici es fan difícils. El primer lloc d'apropament que proposem és l'antiga entrada a la fàbrica des del carrer, actualment tancada amb cadena.
Tornant al carrer de la Verge de Sòl de Montserrat i baixant l'escala de recent construcció, accedim a l'avinguda peatonal vora el riu que limita actualment (març 2011) amb les reixes de la propietat industrial. Des d'aquí baix hi ha una vista millor del conjunt, actualment en un estat deplorable, víctima d'actes de vandalisme de tot tipus. Des d'aquestes línies, fem un crit per reivindicar la salvaguarda d'aquest patrimoni important, abans que sigui massa tard.
L'Elionor
L'Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: «Sí, senyor» i «bones tardes».
La gent se l'estimava,
L'Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l'escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l'opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l'Elionor no hauria
pas sabut dir d'on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
que va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: «Sí, senyor» i «bones tardes».
