A la una de la tarda, cantàrem los goigs...


Obra:Prosa (p. 142)
Municipi:Naut Aran
Comarca:Vall d'Aran

testing image

A la una de la tarda, cantàrem los goigs davant l'altar de la Verge de Montgarre [Montgarri], «Reina del mont Pirineu», i, ribera amunt del Noguera, fins a sa deu, l'anàrem seguint. A un quart de la capella se troba el pla de Beret, obert en forma de llibre immens de fulles verdes, que té ramades per lletres i alguns —pocs— penyals perduts entre l'herba. És l'herbei més gran que he vist. Dues hores té de llarg i una d'ample, pel llom corrent lo Garona [sic, de fet, Noguera], rubriquejant bellament amb sa corrent d'argent la plana verda, especialment prop de la font. Eixa és abundosa i cristallina, com no gaires n'hi ha. Mitja hora o un quart lluny hi ha, a la dreta del camí també, l'ull de Garona, partint los dos d'un mateix pla a regar distints regnes i a pagar tribut a distints mars. Naix abundosament d'una roca, formant biot. Un quart a migdia se veu, plana enllà, fondre's un torrentet i ficar-se en la terra, com lo Guadiana, i més avall, sota el serrat, se veu una volta de marbre hermosament treballat per l'aigua en centenes de segles. Eixa es deixa veure un moment i, vergonyosa, torna a entrar en la cova de fades misteriosa, fesa i compartida en diversos estatges, tots lluents i hermosos. És tot un torrent lo que surt allí i s'endinsa murmurejant, i el marbre és blanquinós, amb ditades o tintes negrenques. Lo brunyit que li donà la naturalesa és digne de sa mà divina.

A dos-centes passes d'allí ja es veu la Vall d'Aran. S'hi baixa per una rampa tan dreta com verdosa.