La fàbrica (fragment)


Obra:Obra poètica 1 1948-1971 (p. 301-302)
Indret:La Blava
Municipi:Roda de Ter
Comarca:Osona

L'antiga fàbrica "La Blava" és un conjunt monumental industrial que es troba a la ribera occidental del riu Ter.

Aquest és el nom popular amb què era coneguda la indústria propietat de Tecla Sala e Hijos, construïda el 1925 i especialitzada en un fil d'alta qualitat. Aquí va entrar a treballar Martí i Pol com oficinista el 13 de juny de 1943 i hi restà fins al 1972 després que se li declarés, el 1970, la malaltia de l'esclerosi múltiple. A l'entrada o a l'interior, si ens posem d'acord amb l'ajuntament per accedir-hi, podem llegir tres poemes extrets del llibre La fàbrica-1959 (1975) que amb un to narratiu i alhora èpic reviuen l'ambient i alguns dels personatges que marcaren la memòria col·lectiva.

Actualment les restes de la fàbrica estan en un estat molt deterioritzat, pendent d'una operació urbanística que no acaba de trobar el finançament adequat, i l'accés i, fins i tot, la contemplació de l'edifici es fan difícils. El primer lloc d'apropament que proposem és l'antiga entrada a la fàbrica des del carrer, actualment tancada amb cadena.

Tornant al carrer de la Verge de Sòl de Montserrat i baixant l'escala de recent construcció, accedim a l'avinguda peatonal vora el riu que limita actualment (març 2011) amb les reixes de la propietat industrial. Des d'aquí baix hi ha una vista millor del conjunt, actualment en un estat deplorable, víctima d'actes de vandalisme de tot tipus. Des d'aquestes línies, fem un crit per reivindicar la salvaguarda d'aquest patrimoni important, abans que sigui massa tard.

testing image
Veu de Pere Quer:http://canal.uvic.cat/uploads/audio/N4ob30sVJgvfaPqIt3NK.mp3

La fàbrica (fragment)

L'any mil nou-cents vint-i-cinc jo encara
no havia nascut. Això vol dir
que, segons com es miri, molts dels fets
que van passar aleshores no m'afecten
o m'afecten a penes. Renuncio,
doncs, a narrar pel menut les foteses
que m'han contat després. Ara m'importa
deixar dit que aquell any s'inaugurà la fàbrica.
Això i, també, rememorar persones
que mai no es solen esmentar en les cròniques.
L'any vint-i-cinc la fàbrica no era
tan gran com ara. Això no obstant, anava
en camí de tornar-se aquest gran ventre
que ha esdevingut, un ventre que es regula
mitjançant subtilíssimes marees,
perfectament indiferent, amorf,
trepidant i sorrut: agressiu, diuen
-i aquest mot, segons sembla, és un elogi-.
Potser aleshores, per alguna escletxa,
s'hi filtraven microbis de tendresa
i la gent de pell aspra se sentia
estranyament amorosida i feble,
capaç i tot d'estúpids sacrificis.
Aquella gent vull evocar, els qui viuen
encara, afeixuguits pels anys, estòlids,
i els altres, els qui han mort a plena ruta
d'aquests quaranta anys llargs. Ells i no els altres
-els qui ostentosament estampen
llur nom damunt la feina-
són els únics herois d'aquesta història.