El 15 de juny havien arribat les campanes...


Comarca:Lluçanès

Aquest santuari és un lloc central de peregrinatge de tota la subcomarca del Lluçanès, de la qual, d'ací estant, tindrem una panoràmica única. Ben situats i deixant lliscar la vista pel paisatge serà oportú llegir aquesta nova mostra de Pla com a guia turístico-cultural. Hi podem rememorar, gràcies a la memòria de Pere Vila i Espona, l'última intervenció que s'hi va fer el 1958, amb motiu del centenari de les aparicions de Lurdes a França. Així es reconstruí i se'n millorà la imatge, amb la intervenció de l'arquitecte Josep Maria Pericas que donà un toc noucentista al conjunt. Hi escau, també, la lectura d'un poema de Vicenç Ambrós i Besa.

testing image

El 15 de juny havien arribat les campanes, el 3 d'agost les beneí el bisbe de Vic, Dr. Masnou. El 24 d'agost tingué lloc la festassa. Potser encara es queda curt el mot. Parlant de dates lligades amb Lurdes, sovint hem recorregut a mots que poguessin expressar l'entusiasme i entrega del poble i fins de la comarca. Aquesta vegada jo crec que tot el que es digui serà poc. El poble sencer enramat i engalanat. La Guàrdia Urbana i la Creu Roja de Vic -els seus components posats a disposició de la nostra vila- se les veien negres per establir ordre entre tants milers de persones vingudes de tots indrets. Mossèn Estanislau volia que fossin quinze mil i potser no exagerava massa. A les set del matí s'havia dut la imatge al Santuari des de la parroquial on havia romàs durant els darrers mesos. Benedicció de l'altar pel nostre bisbe Dr. Masnou. Missa de comunió on els combregants foren a milers. Més tard al passeig, com es pogué, es va rebre el bisbe francès. L'auxiliar de Barcelona, Dr. Jubany, ja es trobava entre nosaltres. S'organitzà la comitiva que havia de dirigir-se al Santuari per beneir-lo i celebrar-hi el pontifical a l'altar provisional erigit a fora en el lloc més visible. Es cantà la missa de la Mare de Déu de Núria, va predicar el Dr. Masnou... El dinar oficial a la sala de l'Orient també reuní força gent. Tres bisbes a la presidència. Recordo el de Vic adreçant mots en francès al vingut de Tarbes. Jo, en representació de la Junta i del poble, havia de fer també un parlament. Abans el llegiren i rellegiren els representants de la censura provincial, i mentre parlava restaren a l'aguait que no hi hagués cap modificació. Tard o d'hora la senyora Sitjà em va regraciar els mots dirigits al seu marit. Jo crec que se'ls tenia ben merescuts. El Josep Plarromaní em digué que s'havia estremit quan escoltà que al referir-me a ell l'anomenava «el nostre senyor Batlle».