Les conseqüències d'aquesta allau humana no van trigar a notar-se a Tremp...


Municipi:Tremp

testing image

Les conseqüències d'aquesta allau humana no van trigar a notar-se a Tremp: no hi havia habitatges suficients i molts havien de dormir en cabanes, corts, quadres o pallers. Qualsevol lloc era bo. En cases que es llogaven per dues pessetes al mes s'hi podien encabir més de quaranta persones. Els preus es van disparar i moltes cases de Tremp es van convertir en pensions on per una pesseta al mes es podia menjar i dormir. També es van obrir unes quantes tavernes i fins i tot cases de putes. Segons van fer constar els cronistes locals, hi va haver un moment que entre la Pobla i Tremp hi havia més de quinze cases «de mala nota». Mossèn Miquel Lledós va escriure el 1917: «La nostra ciutat es va convertir en el camp d'operacions triat preferentment pels mercaders del vici i immoralitat de tota classe, i hem de lamentar d'una manera especial el flagell que va caure al damunt d'aquests éssers envilits, deshonra i oprobi del seu sexe i de la societat...».

Els cafès de Tremp eren plens a tota hora i no tancaven gairebé mai. Pels carrers sempre hi havia animació i de tant en tant esclataven grans baralles, amb cops de puny, ganivets i fins i tot pistoles. També volaven, com als típics saloons de l'Oest, les taules, les cadires i els vasos. Hi ha una llegenda negra que indica que en aquells anys a Tremp es bevia més que mai i que els excessos de l'alcohol eren la causa de freqüents aldarulls. Els dos cafès que hi havia a Tremp abans de La Canadenca, el Siglo XX i el Nacional, obrien les vint-i-quatre hores del dia i s'hi jugava a la ruleta, al «monte» i al «baccarà». Per fer-se una idea de l'ambient que hi havia, tan sols cal dir que els crupiers havien d'anar amb pistola. Un dels personatges famosos d'aquella època va ser el sergent Català, responsable de la Guàrdia Civil a Tremp. Solia anar sempre amb el sabre desembeinat i solucionava els conflictes amb tanta energia que no tenia miraments. Aviat va quedar clar, però, que ell sol no ho podia arreglar tot, i va arribar un moment, el juny de 1912, en què veient que les baralles eren cada vegada més freqüents, les autoritats van demanar al Ministeri de Governació que augmentés la dotació de la Guàrdia Civil.