Una altra diferència visible...


Obra:Tres guies (p. 876 i 878-879)
Comarca:Lluçanès

Aquest santuari és un lloc central de peregrinatge de tota la subcomarca del Lluçanès, de la qual, d'ací estant, tindrem una panoràmica única. Ben situats i deixant lliscar la vista pel paisatge serà oportú llegir aquesta nova mostra de Pla com a guia turístico-cultural. Hi podem rememorar, gràcies a la memòria de Pere Vila i Espona, l'última intervenció que s'hi va fer el 1958, amb motiu del centenari de les aparicions de Lurdes a França. Així es reconstruí i se'n millorà la imatge, amb la intervenció de l'arquitecte Josep Maria Pericas que donà un toc noucentista al conjunt. Hi escau, també, la lectura d'un poema de Vicenç Ambrós i Besa.

testing image

Una altra diferència visible. El Lluçanès és, no cal dir-ho, una terra de conreus, però allò que hi predomina, que dóna el to al país, són els boscos de pins silvestres. Al Moianès, el que hi predomina, per contrast, és el conreu, i com a accessori té els boscos de pins situats als vessants de la baga. Al Moianès, els pobles encara fan olor de gra, de fruita i d'hort. Al Lluçanès fan olor de fusta, verda o seca. El fet que alguns pobles del Lluçanès estiguin situats a menys altura que altres de la comarca veïna es deu als abruptes contrastos de la geografia. Prats està situat a menys altura que Moià. Però això no fa pas canviar la fesomia de la comarca ni en modifica la característica intrínseca.[...]

El Lluçanès és com un tascó posat entre la Plana de Vic a llevant i la comarca de Berga a ponent. La seva situació entre aquestes dues importantíssimes comarques n'explica la transcendència en el mosaic de la nostra vida col·lectiva. El Lluçanès té la tenacitat i la duresa del vigatanisme i el sentit modern de tot el Llobregat. Potser es decanta més aviat pel costat de Vic que pel de Berga. No té, certament, ni la riquesa de la Plana ni el sentit comercial i industrial de la conca d'aquest riu desficiós. Però s'hi troba enmig, i la seva personalitat té un vigor magnífic i sempre afirma les seves acusades característiques.

Hem travessat la comarca de sud a nord, i de Prats hem arribat, per Perafita, a Alpens. És una terra de la qual s'ha ensenyorit literalment el pi silvestre. Les varietats del pi predominen visiblement en tota l'àrea de la regió. Potser antigament hi havia més abundància d'arbres nobles: roures, faigs, alzines. Les tardors flamejants i daurades pertanyen als temps vells. El pi és un arbre una mica lúgubre, nòrdic i trist. El pi ha emmelangit una mica el paisatge. D'altra banda, l'agricultura no lliga pas els gossos amb llonganisses. El secà us aclapara, la corba muntanyosa sotja contínuament. La divina Providència ens ha afavorit amb una quantitat tan desmesurada de muntanyes, que, davant aquest present, resteu aclaparat per tota la vida.