Un bell pretext, el concert de l'Orfeó Català...


Obra:Prosa Completa I (p. 160-161)
Municipi:Tremp

testing image

17 de maig

Un bell pretext, el concert de l'Orfeó Català en homenatge a la memòria del Mestre Pujol, m'ha permès de reveure Tremp, bressol de la meva mare. Quantes vegades hi he estat? Tres o quatre, i sempre en passades brevíssimes. L'església on regna la Verge de Valldeflors, avui sense les roses blanques, de roba o de paper, que la voltaven quan, per primer cop, la vaig veure; el carrer Major i el passeig de la fira, tan plaents, i la placeta de la Verdura, íntima i reclosa, i els vells casals avui abandonats, amb les llargues galeries vidrades, anaven desfilant, i al meu costat, una ombra enyorada. Diria que el temps ha reculat, i que la Serra és plena de carboners, i que els camins fressats, en altres dies, pel bandoler i el soldat, aconsellen encara de posar, i ben estret, el forrellat a la porta dels masos de muntanya. Recordo la meva mare i la seva alegria, que la feia cantar i feinejar, travessada de tant en tant per un llampec que venia de lluny i arrossegava, talment un tro sord i llunyà, la por i l'angoixa d'altres dies.

Algú m'ha mostrat a Tremp l'indret on hi havia la fleca comunal. La gent pobra, de l'Arrabal —encara distingireu les rònegues teulades dels seus carrers no lluny de la plaça de la Creu—, hi duien a coure els pans pastats a casa, els grossos pans, la provisió per vuit o quinze dies. I si el pa es floria, en la casa ombrívola i humida, i la meva mare, als seus dotze anys, es resistia a menjar-ne, l'àvia li deia: —Menja, menja, Maria, d'aquest pa. Que la floridura fa venir color a la galta de les nines—. I aleshores ella, presumida, convençuda, en menjava.

Arrabal, carrer del Mig... Lluny, a la muntanya, vora aquella ampla i fonda collada que m'assenyalen, hi havia els horts de la gent humil de Tremp.