El maig de 1912 centenars d'obrers van començar a obrir...


Municipi:Tremp

testing image

El maig de 1912 centenars d'obrers van començar a obrir a pic i pala la carretera de Terradets. S'ajudaven de tant en tant amb dinamita, però l'obra en qualsevol cas va ser faraònica i eren molts els que apostaven que mai no aconseguirien fer passar vehicles per un lloc tan estret. La carretera, però, es va acabar en pocs mesos i no van trigar a passar-hi els Trens Renard, uns estranys híbrids entre tren i piconadora que va inventar el militar francès del mateix nom i que van començar a funcionar a França el 1904. Es movien amb benzina i la seva marxa era molt lenta, d'uns cinc quilòmetres per hora, però eren capaços de carregar molt pes i d'avançar pels camins més difícils. Això sí, deixaven a la carretera un solc tan profund que era molt perillós per a les tartanes i els automòbils. En total van portar uns deu Trens Renard a Tremp. Eren molt espectaculars i el primer que va arribar a la població, a principis del 1912, va aixecar una gran expectació. El conduïa un francès anomenat Paul, que es va quedar a viure a Catalunya i que la gent apreciava molt perquè era un bonàs.

Molts anys després, un dels testimonis de l'arribada del primer Tren Renard va explicar a Fernando Sales les seves impressions. «Jo no tenia ni deu anys, però encara me'n recordo. Quan ens van dir que l'endemà passaria pel poble el Tren Renard, ens van donar festa a l'escola perquè poguéssim veure'l. Al final va arribar. Era una cosa impressionant de debò. Avançava molt a poc a poc, i els sis vagons que arrossegava eren moguts per un mateix eix que sortia des del motor. Per engegar-lo s'havia de fer voltes primer a una maneta que impulsava un petit motor i aquest al seu torn donava voltes a una maneta del motor més gran. Quan es feia de nit, o quan els conductors tenien gana, aturaven el Tren Renard a la carretera i a la seva vora aixecaven un campament improvisat. Així, al cap de sis dies, va arribar el primer Renard a Tremp».

A més dels Trens Renard, La Canadenca també va portar a Tremp una desena de cotxes més o menys luxosos, reservats perquè els enginyers de les obres poguessin desplaçar-se fins a Lleida o Barcelona. Als afores de la població es van habilitar unes quadres per a quatre-cents cavalls i mules i durant mesos es van registrar a Tremp llargues corrues de carros que portaven queviures i altres materials lleugers. L'empresa de transports La Pallaresa era l'encarregada de dirigir aquest servei i, segons Mossèn Lledós, «la mitjana de carros que arribava diàriament a Tremp va ser durant un temps de vuitanta». I afegeix: «El moviment rodat en aquesta població (Tremp), en especial durant el primer període de les obres, o sigui, abans de la guerra europea, va ser enorme. Els automòbils del servei públic arribaven en bon nombre tots els dies, plens de treballadors, als quals la companyia pagava el passatge, i els de menys cabuda, tant els de l'empresa com els particulars, circulaven també contínuament, atronant l'espai amb el soroll dels motors i els tocs de sirena». A més, entre Tremp i la presa es van posar quatre vies per on passaven els trens de la companyia, equipats amb tres o quatre vagons o plataformes i a un ritme molt lent.