El ritme de construcció va ser infernal des d'un principi...


Municipi:Talarn

testing image

El ritme de construcció va ser infernal des d'un principi. Es construïa molt de pressa i més de mil persones excavaven rases amb pic i pala. Es calcula que unes mil sis-centes persones van participar directament a les obres. Carlos Montanés, que ho veia des de la banda de La Canadenca, ho explica així: «A l'estret de Sant Antoni de Talarn s'havia de construir una presa de considerables dimensions, uns vuitanta metres d'alçada. L'equip de Pearson es va posar en moviment i va desplegar tota la seva capacitat organitzativa per a l'execució d'obres hidràuliques que era possible aleshores. Res era una dificultat. Semblava que els problemes tècnics donaven a aquells homes una fortalesa més gran i més ganes de superar-los». I afegeix Montanés: «Allà vaig poder comprovar l'esperit americà de la Nova Frontera. El "go west, young man, go west" del segle xix es traduïa en la nostra terra, per a aquells tècnics que dominaven la tecnologia més avançada, a perforar muntanyes de roca i saltar abismes. Es va construir la carretera de Terradets, per on els Trens Renard transportaven el material per a la construcció de la presa de Talarn. Es va instal·lar una fàbrica de ciment i es va deixar tot a punt per començar la construcció de la presa».

Un dels problemes que plantejava aquesta obra era el de la gran quantitat de formigó que es necessitava. Estaven previstos un total de tres-cents cinquanta mil metres cúbics, és per això que calien vuitanta-vuit mil tones de ciment. El volum era tan gran que no es podia transportar en tren, ja que l'estació més propera era la de Tàrrega, a un centenar de quilòmetres. Al final el Dr. Pearson va optar per construir una fàbrica de ciment just al costat de la presa. El material per fer la fàbrica va arribar de Bèlgica i es va muntar en pocs mesos. Tenia una capacitat de producció de tres-centes vint tones en vint-i-quatre hores, suficient per a les necessitats diàries, que en algunes fases de la construcció van arribar a ser de mil metres cúbics de formigó, el que vol dir entre dues-centes i dues-centes cinquanta tones diàries de ciment. Un cop acabades les obres, aquesta fàbrica va ser comprada per l'empresa Asland, que la va desmuntar per poder-la portar a Montcada i Reixac, prop de Barcelona, on ha estat fent ciment durant un munt d'anys.