testing image

Solana

Solana del poble gris
plena de llum i de sol;
recer únic i precís
del vent fred que tot ho vol.
Allà enfront, el cel etern
ample i llis com un mirall,
i al bell mig, un sol d'hivern
que s'escor carena avall.
*

L'àvia baixa enfredorida
pas incert i llavi clos,
porta l'ànima adormida
i l'hivern a dintre l'os.
Vella i cadira fan via
amb pas curt de caragol.
La solana és l'alegria
del seu cor gelat i sol.
La mà balba cerca el fus
i la mitja treballada,
o l'agulla que recús
roba grisa i desfilada.
Sol solet! Al seu caliu
es revifa la sang freda.
L'àvia canta un poc i riu
i la pupil·la li queda
suspesa d'un vol d'ocells
que, rabents, la calma tallen
o del joc de dos cadells
que fan veure que es barallen.
Solana del poble gris
plena de llum i de sol;
recer únic i feliç
del vent fred que tot ho vol.