testing image

Poesia

Jo vaig néixer a la llinda d'un baladre
quan encara era estiu, però les guilles
ja ensumaven els tords. Madona Lídia
apilava els codonys sota les bigues
clivellades de seny. Madona Clara
es rentava els pits nus dintre la segla
aombrada de joncs. La mare, alta,
però fina de peu, mirava els cingles
tot pensant en la mar. Jo no comptava.
Algú va dir de dintre les portes:
"Com és fembra i no val per alts designis,
no és prudent fer conjur amb les estrelles.

L'ungirem amb els dons eterns i fàcils
de la Terra i dels Vents."
I arribà el taumaturg de les esquelles:
la santera dels dons i l'home lúcid
que prediu el futur. Bulliren aigües
perfumades d'encens. Dintre les xicres
velles belbes sucaven coca flonja
i es senyaven el front.
Sobre el llit del bressol queien intactes
les paraules i el do.
"Seràs, dolor amargat, joia esbandida,
com la terra soferta i agraïda."
"Si plou i vas pel món enamorada
faràs perfum de terra sadollada."
"Llegiràs fàcilment l'inútil vers
escrit sota les fulles de l'alerç."
"Ai quan lliguin la garba! Estreta i pura,
sentiràs l'abraçada de la criatura."
"Entendràs el diàleg transcendent
de les forces tel·lúriques i el vent."
"Si t'adorms sota un brot de satalia
és probable que escriguis poesia."