¡Se'n van els xarnegos!...


Obra:Gent del sud (p. 194-195)

testing image

Se'n van els xarnegos! ¡Se'n van els xarnegos!" — la canalla del poble corre cap a la carretera sota la pluja que comença a caure.

La carretera és plena d'un raval a l'altre. Arrambats a les fatxades o atapeïts dins les entrades hi ha quasi tota la gent del poble. Els forasters comencen a enfilar-se als tres camions amb farcells i criatures.

Ara, ja enfilats, atapeïts com bens, donen una última ullada a tota aquesta gent que s'ho mira; aquesta gent que durant tot un any se'ls ha mirats gairebé com a enemics i que ara, de sobte, sent una gran simpatia per ells. La Brígida ha començat: ha comparegut amb una ampolla de vi ranci i un cistell de cireres. Quan ho ha vist aquella baladrera de la Maria Cinta, ha corregut a buscar una barra de pa i un tall de pernil; sense saber com ni de quina manera, han començat a ploure cistelles i paquets.

—Preneu això... preneu això... preneu això...

Fruita, cansalada, mongetes, ametlles. Les forasteres van dient: Grasia, grasia, tot traient el cap per damunt de la barana dels camions; grasia, Brígida; grasia, María Sinta; grasia, grasia. Les criatures treuen el cap tot menjant-se una poma o un préssec; les mosques se'ls passegen per la cara plena de mocs.

Ara els clàxons botzinen i els motors ronquen. Els xofers han pujat a les cabines. Homes, dones i criatures, drets i atapeïts damunt les plataformes, alcen els braços.

Con Dió.

Con Dió.

Con Dió.

Els camions arrenquen. Alguns vailets del poble els segueixen en bicicleta, però se'n cansen aviat perquè els camions prenen avantatge.