El serpent de Collegats


Obra:Muntanyes maleïdes (p. 67-68)

testing image

El serpent de Collegats

En temps antics, el congost de Collegats no es travessava pas tan fàcilment com avui. Abans de la nova carretera, hi havia un corriol que s'enfilava cap a les penyes de la dreta del riu, i passava davant de les Maleses, un monestir construït sota una espluga al peu del barranc de Sant Pere. A mitja hora del convent, al costat d'un altre camí que baixava fins al riu Noguera al mig de l'engorjat, hi ha una balma d'una trentena de passes de fondària, coneguda com la Cova del Serpent.

Conten que en temps de Mariacastanya, s'encauava en aquest foradot un monstre horrible. La serpota feia guàrdia ajaguda al llarg de la cova, espiant nit i dia cap a fora. Tan aviat com olorava un monjo, un traginer, o qualsevol cap de bestiar, l'enxampava amb la llengua i se'l cruspia a cremadent. Molts arriers que traginaven càrregues d'oli i de vi, de la Conca a la Muntanya, desapareixien en travessar aquell diabòlic congost. Els frares deien que el serpent se'ls havia empassat sencers, amb els matxos i tot.

La llegenda diu que la serp fou liquidada finalment per un frare del monestir. El monjo, com a encarregat de la teca del convent, havia de cuidar un ruquet amb el qual cada setmana anava a Gerri a comprar el pa i altres queviures. Una tarda que feia péixer el ruc davant de la cova, el serpent se li va menjar l'animal per berenar. En va comprar un altre a la fira, però el pobre també va acabar a la panxa de la bèstia...

—Si no la mato d'una vegada, no donaré l'abast a com­prar rucs —va pensar el frare.

Un dia, el monjo va carregar el ruc de pans, a dintre dels quals havia clavat dotzenes de ganivets, i el menà cap a la cova. La serp se'l va engolir tot sencer. Va ser, però, l'últim ruc que li va pispar, ja que els ganivets li van foradar el païdor i els budells. Un cop morta, la seua monstruo­sa carcanada va quedar marcada per sempre a la roca del sostre de la cova. I encara s'hi pot veure avui.