—Què vols? —va cridar per damunt de la ventolera...


Obra:El salvatge dels Pirineus (p. 163-164)
Indret:Pessonada
Municipi:Conca de Dalt

testing image

—Què vols? —va cridar per damunt de la ventolera. Negre igual que un gitano, una metxa de cabells li batia el front, furient com una ala d'oreneta.

A pesar del crit de ràbia, no l'havia rebuda amb l'insult de «mala puta». Alguna cosa tenia de guanyat.

—Què hi véns a buscar, a la meua propietat?

—Llavor —va respondre ella—. Vine a buscar llavor. —Era una resposta pensada. Se li havia acudit dies enrere, recordant que el Ventura tot sovint els demanava un sarpat de llavors per sembrar a la terra del feixanc. En les cartes deixava ben clar que no ho reclamava pas en qualitat de fill, que l'assumpte de l'herència ja estava tancat, no es tractava d'una exigència sinó d'una almoina, com si fos un captaire que truca a cal Poblador pidolant un sarpat de trumfes per sembrar.

—Quina mena de llavor vols?

—Llavor de criatura —va respondre ella, sense que li tre­molés la veu—. A tu te'n sobra i a cal Poblador ens n'hem quedat sense.

El Ventura va llençar les pedres amb ràbia contra les branques d'un arç.

—Anem cap a casa —va dir—. Que aquí et pelaràs de fred. A partir de llavors, tot va anar sobre rodes, més de pressa del que ella hagués desitjat. Ni temps de recollir l'equipatge ni de fer un mos —sobretot que el mascle vagi tip, aconsellava la Quima— ni temps de respirar que ja el tenia al damunt, neguitós, barroer, desconegut. Si no hagués sigut per la maleïda llavor d'hereu, de bona gana se l'hauria tret de sobre. Ja era negra nit quan la fam i el fred els van fer sortir de la cova a la recerca de l'equipatge. Van trobar-lo cap a l'extrem del feixanc dins d'una boixera, gràcies als estels que cremaven amb llum rabiosa, atiats per les ventades inclements. Es van atipar com a lladres, i encabat tornem-hi que no ha estat re. Mentre el vent udolava pels turons, ells dos ben arraulits dins d'aquell forat de roca, menjant i bevent, rient i fornicant a tot drap com si el món s'acabés l'endemà. Tres nits senceres s'hi va passar, allà dalt.