He parlat dos cops de la Lilí Àlvarez...


Comarca:Lluçanès

Joaquim Borralleras (Barcelona, 1880-1946) fou l'ànima de la penya més important de l'Ateneu Barcelonès, coneguda com a tertúlia Borralleras o penya gran; impulsor de l'Associació Wagneriana, del Premi Creixell... Va influir decisivament en molts intel·lectuals de l'època que formaven part de la seva penya, com Josep Maria de Sagarra i Josep Pla, que el citen profusament en els seus escrits i li reconeixen el lideratge. Era metge, tot i que mai no en va exercir, de la mateixa manera que tota la seva "literatura" va ser oral, no se li coneix cap escrit publicat de poca o molta consideració. Tenia les arrels a Prats de Lluçanès, on estiuejava i passava temporades i on se'l coneixia com a Quim Primitiu, perquè aquest era el motiu de la casa dels seus avantpassats, tal i com documenta en les seves memòries Pere Vila i Espona (Prats de Lluçanès, 1922-2009). Exercí de funcionari de l'Ajuntament de Barcelona i també de delegat de la Generalitat al mateix Ateneu Barcelonès (d'on també havia estat bibliotecari) durant la Guerra Civil.

testing image

He parlat dos cops de la Lilí Àlvarez amb dades que han sortit als diaris aquest any 89 en què estic escrivint, amb motiu del triomf de l'Aranxa a París -vaig fer-li un article a L'Estel- però és veritat que recordo alguna cosa de quan apareixien les fotografies d'aquesta senyora als de llavors, perquè em feia pensar en una que en tenia més a la vora Efectivament, curtes temporades habitava gairebé davant de casa, la Carme Duran -penso que propietària de la casa que duia el seu nom- i jo trobava que les dues vestien d'una manera semblant: brusa i faldilla, mitjonets -cosa inaudita llavors al nostre poble i bastant més enllà i tot- i sabatilles, tot blanc. No sé si la senyora Duran jugava també al tennis, però sí sé que el meu pare li venia vares -el bastó que ja hem dit que usaven els traginers per lligar-hi la tralla, i ara afegeixo que els picapedrers per manegar-hi la mà fins a la munyeca, i una tira que voltava ben bé fins a 8 o 10 centímetres, amb una tatxa a la testa i tres rengles de petites que donaven la volta. No sé si n'havia equipat per ningú més -possiblement sí- ni si jo vaig arribar a fer-ho alguna vegada, però el pare per aquella senyora -potser una mica gran, però diria que senyoreta- en més d'una ocasió. I una altra particularitat: la Carme Duran quan era a Prats, sortia a passejar, i a vegades entraven a cal Fumaña, acompanyada del «Quimet Primitiu», que dit així, pel sobrenom local, pot no semblar gran cosa, però que aplicant-li els dos cognoms i sense el diminutiu era el senyor Joaquim Borralleras i Grau, el de la penya de l'Ateneu barceloní amb Josep M. de Sagarra i altres personatges il·lustres. Aquest Quimet havia tingut pis a Prats on passava curtes temporades, primer a cal Fusteret i després a cal Manel de la Jepa. Amb aquests darrers, que es deien Borralleras com ell, tenien algun parentiu. I jo no sé si el pare o avi d'ell eren fills de Prats, però crec que al nostre poble va existir a cal Primitiu. En Quimet tenia la carrera de metge i no va exercir mai.