Els diumenges acostuma a quedar-se tot el matí al mirador...


Indret:Pessonada
Municipi:Conca de Dalt

testing image

Els diumenges acostuma a quedar-se tot el matí al mirador. Còmodament assegut al pedrís encoixinat amb un tou de fenàs i protegit pel brancatge de la savina, deixa vagarejar la vista damunt la fondalada de la Comella. Qualsevol soroll que pugi de baix li crida l'atenció, ara el lladruc d'un gos, ara els cops sords de destral, o el bram desesperat i escandalós d'un ase. Encara els binocles cap a l'indret dels brams i de primer no distingeix cap bès­tia, només un home, el mosso del Batllevell, arrossegant una branca enorme pel camí del Grau. Mira i remira pels voltants fins que destria les orelles de l'ase, l'únic que es veu de l'animal, colgat sota la càrrega de les trosses d'alfals... Cap a la banda de migdia, al trencant del terme de Malpui amb el de Llenasquer i Sant Roc, el Nasi de Tohà aprofita el diumenge per calar foc als boïgons. Més avall d'on fumeja la boïga, hi ha un bancal que ahir va acabar de llaurar amb els bous. Tant de bo ell les pogués tenir a la Feixa, un parell de bèsties així! Retorna al poble on els diumen­ges se sol concentrar el moviment. Prop de migdia, les mestresses encendran les xemeneies sense saber que li envien, barrejades amb la pudor amargant del fum, les olors generoses del dinar de diumenge.